Notícies del món animal

3.- ORAGUTANS. PERILL D’EXTINCIÓ

L’antropòleg Louis Leakey va animar tres dones excepcionals a estudiar i a observar el comportament dels primats en el seu hàbitat natural.

Diane Fossey es va dedicar a estudiar els goril.les a l’Àfrica; Jane Goodall, a observar els ximpanzès; i Biruté Galdikas, a estudiar el comportament dels orangutans en el seu hàbitat natural, als boscos tropicals d’Indonèsia...

Els orangutans (amb un 96% de simil.litud genètica amb els humans), juntament amb els ximpanzès i els bonobos, (un 98,4%), i els goril·les (un 97,7%), formen el grup de simis superiors. Són els animals més intel.ligents desprès del humans, i es troben en seriós perill d’extinció. Els boscos on viuen, a les illes de Borneo i Sumatra, es troben amenaçats per la tala dels arbres, i ara més que mai, amb l’auge del biocombustible que s’estén a les plantacions de palma d’oli.

Birute Galdikas ha dedicat més de trenta anys de la seva vida a estudiar i protegir aquests extraordinaris animals i per això va fundar l’Orangutan Foundation International.

L’any 1998, aquesta fundació va crear l’Orangutan Care Center & Quarantine, a Borneo Central, a les portes del National Parc Tanjung Puting. El Centre es dedica a recuperar i rehabilitar orangutans orfes. Rosa Garriga, una veterinària catalana, va treballar més de quatre anys amb Galdikas a Borneo en aquest Centre.

La Dra. Rosa, que és així com es coneix la Rosa Garriga, va ser responsable de la salut de més de 200 orangutans residents al centre, des de bebès de mesos fins a exemplars adults. El centre, actualment, s’encarrega de la salut dels orangutans; de fer un seguiment de tots els casos que arriben al Centre; i també coordina les tasques d’educació, conservació i investigació.

Els orangutans orfes són confiscats per la policia i portats al Centre. La mjoria provenen de particulars que els tenen a casa com a animals de companyia, altres són procedents del tràfic il·legal. Molts arriben malalts o ferits, tan físicament com psicològicament.

L’única manera d’aconseguir una cria d'orangutan és separant-la a la força de la seva mare, i per això cal matar la mare. Per cadascun dels orangutans orfes que arriben al Centre, la mare orangutan ha estat morta a mans de caçadors furtius o dels taladors il.legals. Els orangutans no són fàcils de localitzar en els densos boscos tropicals de Borneo, però la incontrolada tala d’arbres que hi ha a l’illa, fa que els orangutans perdin la seva casa i siguin presa fàcil.

Borneo és la tercera illa més gran del món i els seus boscos tropicals són els més extensos després dels de l’Amazones i del Congo.

Els orangutans viuen en aquestes selves en estat salvatge des de fa milions d’anys. Actualment es reconeixen dues espècies: el Pongo pygmaeus, que viu a Borneo i són uns 35.000 exemplars, i el Pongo albelii amb uns 7.000 exemplars que viuen a l'Illa de Sumatra. Totes dues espècies es troben en perill d’extinció.

La desaparició dels orangutans és conseqüència de la massiva desforestació dels boscos tropicals, on precisament viuen aquests intel.ligents animals (orangutàn vol dir home del bosc), perquè sense arbres, sense selva, no hi haurà orangutans. Tan taladors legals com il·legals tallen els arbres de la selva per vendre’ls a les multinacionals de la fusta, sense importar-los el fet que destrueixin irremeiablement la seva terra.

La cacera furtiva també és una de les causes de la desaparició dels orangutans (es poden trobar cries orangutans en venda a Java per 100 dòlars).

El Centre proporciona feina a més de 100 locals (la majoria indígenes Daiaks), els quals s’encarreguen de cuidar els orangutans fins que són prou independents per tornar a reintroduir-los en àrees protegides de bosc.

Els esforços de l’organització estan encaminats a protegir l’hàbitat natural perquè sense l’hàbitat no hi ha futur ni per als orangutans ni per a totes les altres espècies animals i vegetals que viuen a les selves tropicals de Borneo ni, en definitiva i a llarg termini, per a nosaltres.

Després de la darrera cimera convocada per l'ONU a l'illa Indonèsia de Bali, on la pressió internacional ha obligat als Estats Units a seure a negociar una estratègia global davant del canvi climàtic, és urgent desenvolupar acords per compartir el cost de la reducció de les emissions de gassos d’efecte hivernacle. Hem d'evitar que els països menys industrialitzats del món paguin pels excessos dels països més desenvolupats, que a més a més tracten de prohibir la tala de les selves, una ràpida font d’ingressos per a alguns. La solució es troba a l’abast de la ciència. Hem de reduïr les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, i per fer-ho hem de vigilar que sigui feina de tots, els països més rics tenen que compartir la seva riquesa i la seva tecnologia amb aquells que en tenen per tal de cuidar la salut del planeta.

Mentres això passa s’estan negociant els permisos per convetir de dos terços del bosc de Sungai Putri d’un valor ambiental incalculable en cultius de palma d’oli, que podrien precipitar un procés imparable d’anys de duració. Primer es drena el bosc mitjançant canals que desemboquen als rius més pròxims i van assecant els dipòsits de turba. Quan ja han tret tota la fusta que té valor, calen foc. És un métode barat i destructiu per netejar la terra, i una condemna segura per uns a 800 orangutans que viuen en allà.

La fusta arriba a la capital (Ketapang) del districte a través dels camperols que han fet la tala i s'embarcada de manera clandestina vers Malàisia, on el seu preu arriba a ser vint vegades superior al preu que han pagat als camperols per fer-ho. Tot es fa en poques hores i sense que els intermediaris s’embrutin les mans. A Ketapang els que dirigeixen el tràfic de la fusta viuen en cases luxoses i freqüenten els cercles del poder. El frau oficial és a l’ordre del dia. Dels deu milions d’hectàrees alliberades recentment a l’oest de Kalimantan per a plantacions de palma, únicament tres milions d’hectaràrees han estat aprofitats, la resta, després de la tala i venda de fusta han estat abandonats. Això deixa un paisatge devastat que es cala foc amb facilitat i la seva terra no és fèrtil, perquè la fertilitat ve de la turba de la selva. La pobresa per aquesta zona està garantida ja que viure en aquestes terres sota el sol abrusador resulta insuportable. Al centre de Kalimantan en els darrers temps del manda del president Suharto, vuit-centes mil hectàrees de bosc es van talar com part d’un cultiu d’arròs que no va produïr ni un sól grà. Per contra, els beneficis de la venda de la fusta es van evaporar amb la mateixa rapidesa que s’evapora l’aigua de coure l’arròs.

A aquest ritme l’extinció dels orangutans és únicament una qüestió de temps. Algunes estimacions parlen de l’any 2030, d’altres no són pas tan optimistes.
Un estudi va revelar l’any 2006 que l’oli de palma es troba en un 10% dels productes habituals en un supermercat, tant en els productes alimentaris (margarines, cereals, xocolates) com als cosmètics, dentifricis, llapis o detergents. Ara, la demanda creix a causa dels polèmics biocombustibles.

L'ONU proposa una moratòria per tal de frenar la producció de biocombustibles, segons Pedro Pozas, director del projecte Gran Simio a Espanya. Juan Luís Arsuaga, codirector de les excavacions de la serra d’Atapuerca (Premi Príncep d’Astúries 1997), que ha estat recentment a Indonèsia filmant els orangutans juntament amb el director de cinema Javier Trueba, recolza la moratòria.:” Ens trobem en un carreró que no passa; s’inventa el biodièsel amb l’etiqueta d’ecològic, però en realitat causa estralls a les selves. A més a més, segur que els orangutans no contents que talin els seus boscos; és més, dubto molt que els hi hagin preguntat res”.

Salvar els orangutans de Borneo és aparentment fàcil: No matar-los i no destruir els boscos on viuen. La seva conservació es bassa a protegir del seu hàbitat. Però, únicament una tercera part dels orangutans viu en espais protegits, i, aquests, encara són força vulnerables davant una desforestació que sembla imparable.

Als boscos de Borneo hi ha gaire bé 15.000 espècies de plantes amb flors, tantes com a tota l’Àfrica, quaranta vegades més gran. Més de 3.000 espècies d’arbres, 2.000 orquídies i 1.000 falgueres. Ben cuidats, els boscos tropicals són una important font de recursos per a l’educació, el turisme i la investigació, que contribueixen al desenvolupament econòmic.

El futur dels orangutans és molt precari, però mentre quedin orangutans en llibertat i arbres on puguin viure, hi ha esperança. Tothom i tots els éssers vius tenen dret a viure en pau i en llibertat.


Què és el que pots fer tu per aturar la desaparició dels boscos i l'extinció dels orangutans?

1.- NO COMPRIS MOBLES NI FACIS INSTAL·LACIONS DE FUSTA TROPICAL.

Les botigues de moble colonial que actualment estan de moda, la majoria dels mobles que tenen són de fusta de teka procedent dels boscos tropicals.
Abans de comprar-ne, pensa que els consumidors particulars tenim molta força!!!

2.- DÓNA A CONÈIXER AQUEST ARTICLE ALS TEUS AMICS I CONEGUTS, DECORADORS, BOTIGUES D’ARTICLES PER LA LLAR, ETC.

A l’hora de comprar fusta tropical, exigiu el Certificat que Greenpeace dóna com a vàlid. És el F.S.C.(Consell d’Administració Forestal), difícil d’aconseguir quan es tracta de fusta tropical.
Si voleu més informació, la podeu trobar ales pàgines de l’Orangutan Foundation:

www.orangutan.org